La científica Roberta Carafa visita l’institut Olorda (Sant Feliu de Llobregat) a 1r d’ESO en el marc del projecte #100tífques
La científica Roberta Carafa va venir a l’institut el 9 de febrer de 2024 per fer-nos una xerrada sobre la seva carrera com a científica amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Ella és experta en la contaminació de les aigües. A més, forma part del projecte anomenat #100tífiques, que té els objectius d’inspirar nens i nenes, contribuir a superar els estereotips al voltant de la ciència i la tecnologia i impulsar que les dones científiques del país creïn xarxa entre elles.
Roberta Carafa va néixer a Ortona, Itàlia. Amb la Roberta també vam desmuntar el prototip de científic típic, perquè li agrada fer submarinisme, esquiar, anar en bicicleta, anar en moto, anar a concerts, llegir llibres de misteri i de fantasia. Ens va explicar que va decidir ser científica perquè es va inspirar en dos cineastes que feien documentals a la televisió i ella somiava en fer el mateix i viatjar pel món. Els seus referents eren Jacques Cousteau i David Attenborough i desitjava ser com ells, per això es va fer biòloga.
Així doncs, es va especialitzar en la contaminació de l'aigua: investiga si l'aigua està neta i analitzant les toxines que hi ha al mar; però abans de ser científica va trobar feina com a cambrera en un bar i va ser monitora de submarinisme. Ha treballat a molts llocs; per exemple, quan va anar a Tarragona es va centrar en els microplàstics que hi ha al mar. També diu que el problema és que no plou i a vegades l'aigua és tòxica perquè està contaminada. A més, explica que va treballar amb nitrogen, un aire que està a -200°, per això has de portar guants, i que serveix perquè no es morin les cèl·lules.
Actualment, treballa en una empresa que es diu AECOM, on ha inventat una màquina per detectar si l'aigua està contaminada. Si ho està, sona una alarma. Aquest aparell ho indica al moment, perquè fins ara trigaven mesos a saber-ho. D'una banda, treballa agafant mostres de les aigües en els mars detectant les toxines del mar, rius, etc. D'altra banda, al laboratori es posa bata, guants, ulleres, etc. La major part de les vegades va amb protecció per la seva seguretat. En tots dos casos treballa ben equipada: quan va al mar es posa un vestit de submarinisme i ha d'anar amb companyia per seguretat.
En conclusió, ens ha agradat molt la seva explicació, ens sembla una persona amable, graciosa, intel·ligent i alegre. És d’Itàlia i parla molts idiomes: francès, italià, espanyol i anglès i entén el català. Li agrada dibuixar, fer ioga, anar en bici, bussejar, les llengües, les matemàtiques, la gimnàstica i la música. És molt viatgera i ha estat a Luxemburg, Tarragona, Parma, Barcelona i molts més llocs. En general, ens va agradar molt la xerrada, perquè vam aprendre molt sobre la ciència i sobre ella. Fins i tot alguns companys es van interessar en la biologia marina i voldrien treballar d’això en un futur o saber-ne més.