Esquema per temes

  • General

    CIÈNCIES SOCIALS 2 ESO


    PREGUNTES PER A LA CARPETA D'APRENENTATGE DE SOCIALS

    1.  De tot el que has fet, que és el que t’ha servit més per aprendre?
    2.  Quines coses has trobat pel teu compte que t’han esta útils per aprendre?
    3.  Quins materials i recursos t’han ajudat a planificar i organitzar-te la feina? Per què?
    4.  A partir del teu dossier, com explicaries als altres el que has après i el que pots millorar?
    5.  Com saps que has millorat?
    6.  T’ha agradat aquest tema? Per què? Puntua el tema del 1 al 10.

    eix

  • Tema 1

    HISTÒRIA

    La historia i l’estudi del passat

    historia

    La feina de l’historiador

    La historia és la ciència que investiga com vivien les persones d’altres èpoques i quins són els fets més destacats del passat.

    Les fonts

    Per estudiar el passat, cal llegir i interpretar les restes que han deixat els nostres avantpassats. Aquestes restes són les fonts que estudien els historiadors per reconstruir la historia. Poden ser primàries (les actuals) i les secundàries (posteriors als fets).

    Les edats de la història

    Els historiadors han dividit la història en períodes: la prehistòria, l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània. L’inici de cada període el marca un esdeveniment important que va significar un canvi en la manera de viure.

    Els períodes històrics:

    ETAPA

    ANY INICI

    ANY FINAL

    Prehistòria

    5.000.000 aC (1rs éssers humans)

    3000aC

    Edat Antiga

    3500aC (Invenció escriptura)

    476dC

    Edat Mitjana

    476dC (Acabament Imperi romà)

    1492

    Edat Moderna

    1492 (Descobriment d’Amèrica)

    1789

    Edat Contemporània

    1789 (Revolució Francesa)

    Actualitat

     

    Activitats. Contesta a les preguntes següents:

    1.Fes una línia del temps posant tots els períodes de la història.


     

     

     

     

     

     

     

    2. Indica el segle al qual pertanyen aquests anys:

    1235

    345

    1945

    1643

    1512

    827

    1221

    1987

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    3.Escriu tres preguntes que et vulguis fer sobre el passat històric. De quin periode? Escriu una sobre l'edat mitjana.

    4.Quin fet històric es considera que assenyala la fi del món antic?

    5.Quin fet històric es considera que assenyala la fi de l'edat mitjana?

    6.Quin any s'acaba l'edat moderna?

    7.Quina va ser la principal religió de l'Imperi romà a partir del segle IV?

    8.Què vol dir que una religió és politeista? I monoteista? Posa exemples de religions politeistes i monoteistes.

    9.Llegir el text i torna escriure amb les teves paraules:

    Els vàndals entren a les Espanyes. Els bàrbars, que entren com a enemics, roben i maten. La pesta fa estralls entre ells. Amb els bàrbars desenfrenats i la pesta estenent-se pertot arreu, el recaptador d'impostos roba les riqueses, i les provisions guardades a les ciutats, i els soldats les exhaureixen. S'instal·la la fam fins al punt que el gènere humà arriba a devorar carn humana; fins i tot les mares mengen els cossos dels seus fills morts, cuinats per elles mateixes.

    Hidaci, bisbe gallec(388-470)

    10. Aquest text, és una font primària o una font secundària? Per què?

    estudi

    LA HISPÀNIA ROMANA

    En el primer mil·lenni aC, la península Ibèrica estava dominada per dues cultures diferents: la celta (costa atlàntica i Meseta) i la ibera (sud i l’est) A més hi havia colònies fenícies i gregues a la costa mediterrània. A Catalunya alguns pobles ibers eren: lacetans, ceretans, ilergents...

    Cartaginesos i romans

    En el segle VII aC els cartaginesos van dominar les colònies fenícies, però l’expansió dels cartaginesos va topar amb el poder de Roma (s III aC) que també volia dominar el Mediterrani. Romans i cartaginesos es van enfrontar en les guerres púniques. Els romans van vèncer l’exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal, i els cartaginesos van ser expulsats de la Península i les Balears.

    Els romans van decidir ocupar la Península i dividir-la en diverses províncies: Tarraconense, Bètica, Gal·lècia...)

    La fi de l’Imperi Romà d’Occident: Els regnes germànics

    Al començament del segle V, els huns, un poble bàrbar que arribava d’Àsia, va envair i va arrasar els territoris de l’est d’Europa. Fugint dels huns, els pobles germànics van irrompre en massa a l’Imperi romà d’Occident i van acabar conquerint-ne el territori i dominant-lo. Les invasions germàniques del segle V van posar fi a l’afeblit imperi romà (476) donant el començament a l’edat mitjana. Es van formar diversos regnes germànics com: els francs (França), ostrogots (Itàlia), visigots (Hispània) ...

    L’INICI DE L’EDAT MITJANA.

    L’edat mitjana s’estén des de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, l’any 476, fins al descobriment d’Amèrica, l’any 1492. Aquest període tan llarg se sol dividir en dues etapes ben diferenciades:

    • L’alta edat mitjana, que comprèn des del segle VI fins a començament del segle XIII.
    • La baixa edat mitjana, que engloba els tres darrers segles medievals.

    EL REGNE VISIGOT

    L’any 409 van entrar a la península Ibèrica una sèrie de pobles germànics: sueus, vàndals i alans. Els visigots van arribar-hi com a aliats de Roma per expulsar els invasors.

    En desaparèixer l’Imperi romà d’Occident, els visigots van ocupar la península Ibèrica, on la capital va ser a Barcelona 507 i traslladada després a Toledo 576.

    Els visigot, tot i que eren poc nombrosos, van dominar els hispans. (uns 150.000, sobre una població d’uns 6 milions)

    Durant la segona meitat del segle VII, les lluites entre els reis i els nobles van ser constants. Aquesta situació va afavorir la invasió musulmana l’any 711, fet que va provocar el final del regne visigot.

    La majoria de la població visigoda vivia al camp. L’agricultura s’havia convertit en l’activitat predominant i els qui posseïen terres tenien el poder i el domini social. Els pagesos i els qui fugien de la ciutat es refugiaven a les terres senyorials i s’agrupaven en poblats, que estaven envoltats de tanques de troncs perquè la població se sentís segura i protegida. Els seus habitants vivien de les feines del camp i de criar animals domèstics, i utilitzaven els recursos que els proporcionaven els boscos i els rius. Havien de produir gairebé tot el que consumien. (Autoabastament, autoconsum)

    La importància de l’església. Els clergues eren els que sabien llegir i escriure i els qui aconsellaven els monarques visigots. Per això les obres artístiques evidencien la importància de l’Església, destacant petites esglésies que se situen en zones rurals, de planta de basílica, columnes exemptes, capitells corintis i arcs de ferradura. Destaca l’orfebreria, treballant l’or, la plata, el bronze i el ferro.

    La llengua. Al regne visigot el llatí era la llengua culta. El poble parlava el llatí vulgar, que va anar derivant cap a les llengües: català, castellà o gallec. Al segle VI es van convertir al cristianisme.

    germanics

    Contestar a les següents preguntes:

    1.Explica amb les teves paraules aquest text sobre la fam.

    Aquell any hi va haver molta fam (...) Molts elaboraven pa amb farina barrejada amb fruits, flors, herbes i arrels esmicolades (...) D’altres que no tenien farina menjaven herbes i morien inflats. Molta gent es va morir de gana. Gregori de Tours: Història Francorum, 582

    2.Què faries tu si no tinguessis res per menjar? Explica.

    3. Fes el mapa dels pobles germànics.

    4.Llegir aquest text: En Joan i la Maria deixen la ciutat

    En Joan i la Maria han viscut sempre a la ciutat, de Barcino, on eren sabaters, però la vida s’hi ha tornat cada cop més difícil. Els atacs i saquejos dels pobles germànics han fet els camins molt perillosos i han dificultat el transport per terra i la navegació. Fa temps que el comerç s’ha reduït molt i al taller amb prou feines hi arriben encàrrecs. La ciutat ha anat decaient a mesura que el comerç i la indústria disminuïen. A més a més, a causa de la inseguretat, els nuclis urbans han perdut bona part de la població. En Joan i la Maria han decidit buscar refugi al camp, a les terres d’algun noble visigot o d’algun gran propietari hispanoromà.

    Els grans propietaris són els únics que tenen cases fortificades i soldats armats per protegir-se.

    En Joan i la Maria, que no tenen terres, i altres pagesos que sí que en tenen accepten entregar-se a un senyor a canvi que els protegeixi. D’aquesta manera, bona part dels pagesos europeus es van convertir en serfs. (persona que servia a un noble)

    La vida era molt difícil. Tots els esforços dels habitants del poblat on s’instal·len es dediquen a les feines de casa, a l’agricultura i a la ramaderia per aconseguir aliments i produir gairebé tot el que consumeixen (autoabastament) La seva vida va canviar molt. Ara vivien en un món rural en el qual es treballa i prou. L’oci i les diversions ( els jocs del circ, les termes...) i altres comoditats de la ciutat s’havien acabat.

    1. Imagineu que sou en Joan i la Maria i voleu entregar-vos a un senyor. Què li demanaríeu?
    2. Què li prometríeu?
    3. Com seria la vostre vida a partir de llavors?

    4. Prepareu una notícia per un diari actual explicant aquesta història d’en Joan i la Maria i afegint algun fet o esdeveniment que els pugui haver passat a en Joan i la Maria (un càstig del senyor, robatori, casament....). Heu de buscar imatges de l’època per adjuntar a la notícia.

    Recordeu que el text de la notícia ha de respondre a:

    • QUÈ: fet o esdeveniment que ha succeït.
    • QUI: protagonistes de l’esdeveniment.
    • ON: lloc o espai on ha tingut lloc el fet o esdeveniment.
    • QUAN: moment o temps en què s’ha produït el fet.
    • PER QUÈ: causes de l’esdeveniment.
    • COM: de quina manera ha passat.

    En un text d'una notícia hi trobem:

    • El titular. Es destaca en negreta i cos de lletra més gran.
    • El subtitular. Frase que se situa a sota del titular i n'amplia la informació.
    • Avant-titular. Frase que se situa a sobre del titular i que en dóna una informació.
    • L'entrada. Amb les dades més importants de la notícia. Normalment es destaca.
    • El cos de la notícia que té una estructura de piràmide invertida, és a dir, les informacions més rellevants van a l'inici mentre que les menys importants, es posen al final.
    • Quan una notícia inclou una imatge, aquesta ve acompanyada per un peu de foto. També hi figura l'autor de la fotografia (fotògraf, agència o imatge d'arxiu)

    RECURSOS PER A CONSULTAR

  • Tema 2

    LES ETAPES DE L’EDAT MITJANA

    L’edat mitjana és un període històric de la civilització occidental que comprèn aproximadament 1000 anys i se situa entre l’edat antiga i l’edat moderna.

    Va començar l’any 476 dC amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, que va posar fia a la gran civilització grecoromana.

    La data d’acabament de l’edat mitjana és, per a uns historiadors, l’any 1453 (la fi de l’Imperi bizantí) i, per a d’altres, el 1492 (l’arribada de Colom a Amèrica)

    Etapes

    ALTA EDAT MITJANA

    Llarga etapa de transició del món antic al món feudal

    PLENA EDAT MITJANA

    Època d’auge de l’edat mitjana amb la consolidació del feudalisme i el creixement de les ciutats

    BAIXA EDAT MITJANA

    Fase de crisi del sistema feudal

    Fets

    -Grans invasions dels pobles germànics.

    -Caiguda de l’Imperi romà.

    -Fraccionament de l’Imperi en dues grans unitats:

    1. Imperi d’Orient: creació de l’Imperi bizantí.

    2. Imperi d’Occident: creació de monarquies germàniques, origen del feudalisme (els nobles enforteixen el seu poder), ruralització de la societat i establiment de la cristiandat a Europa.

    -Naixement a la península d’Aràbia d’una nova religió, l’islam, que va formar un imperi que va arribar a conquerir la península Ibèrica (Al·Andalus)

    -Consolidació del feudalisme, organització d’una societat estamental basada en les relacions de vassallatge i servitud.

    -Augment de la producció agrícola.

    -Creació i creixement de les ciutats i la burgesia (artesania i comerç)

    -Aparició de l’art romànic i el primer art gòtic (monestirs, abadies i universitats)

     

    -Disminució de la població a causa de la pesta i altres malalties.

    -Greu crisi econòmica per la caiguda de la producció agrària i la disminució del comerç.

    -Conflictes polítics i socials molt generalitzats: guerres entre les monarquies i nombroses revoltes pageses.

    Segles

    s. V

    s.VI

    s. VII

    s. VIII

    s. IX

    s. X

    s. XI

    s. XII

    s. XIII

    s. XIV

    s. XV

     

    L’IMPERI BIZANTÍ, L’IMPERI ROMÀ D’ORIENT

    Quan l’any 476 l’Imperi romà d’Occident va deixar d’existir, l’herència romana va perdurar a Orient a l’Imperi bizantí. Aquest imperi d’Orient era més ric i va ser capaç de resistir les invasions germàniques. Aquest imperi es va mantenir 10 segles amb el nom d’Imperi bizantí. Fins al 1453 que els turcs otomans van conquerir la seva capital Constantinoble, que anteriorment s’anomenava Bizanci.

    L’època més gloriosa i més important de Bizanci va ser la governada per l’emperador Justinià i la seva dona Teodora entre el 527 i 565 que va intentar reconstruir l’Imperi romà.

    Després de la seva mort l’imperi va començar un procés molt llarg de pèrdues territorials.

    Políticament va ser un Estat teocràtic. És a dir, l’emperador o basileu era considerat el representant de Déu a la Terra i tenia el poder polític i religiós. El poder de l’emperador estava reforçat per un cos de funcionaris i un exèrcit fort. En aquest marc, la jerarquia eclesiàstica va tenir una forta influència política, i sovint les disputes religioses afectaven tant la política com la societat i l’economia.

    La societat estava jerarquitzada. S’hi van distingir diversos grups socials: esclaus, pagesos, comerciants i membres de l’exèrcit, el clergat i la noblesa. En el rang superior hi havia l’emperador, envoltat d’un gran luxe.

    La base de l’economia era l’agricultura, amb l’explotació de latifundis. També destacaven la manufactura de teixits i, sobretot, el comerç, gràcies a la situació geogràfica de l’Imperi, que va actuar com a intermediari entre Occident i el Pròxim Orient. En aquest sentit, va destacar la Ruta de la Seda, que proveïa de productes de luxe, com ara seda, espècies, teles i pedres precioses.

    La cultura bizantina

    • L'abandonament progressiu del llatí i la seva substitució per la cultura grega.
    • Estava influïda pel cristianisme.
    • La literatura i l'art estava sota control del poder imperial i l'esglèsia.
    • El cristianisme oriental es va separar de l'esglèsia romana (Cisme d'Orient), així naixia l'Esglèsia ortodoxa.

    http://www.gecoas.com/religion/Trabajos/ortodox/01ortodox.htm

    L’arquitectura. Van utilitzar elements de l’arquitectura romana, com ara la volta de canó; la planta més comuna va ser la de creu grega.  Els materials de construcció eren pobres, com el maó, però revestits amb luxosos materials que donaven a l’edifici la sumptuositat pròpia d’Orient. L’obra mestra va ser la basílica de Santa Sofia a Constantinoble.

    Escultura. Van treballar sobretot els relleus d’ivori de petita grandària i de caràcter simbòlic, amb representacions religioses, com Crist o la Mare de Déu amb el Nen.

    Pintura. Decorava l’interior dels temples i va destacar en:  La pintura mural. En els seus inicis era de marcat caràcter simbòlic, amb formes abstractes, encara que va anar evolucionant cap a escenes expressives i de gran bellesa formal. La icona. Pintura sobre panells de fusta, de caràcter exclusivament religiós. Mosaic. La tècnica del mosaic va ser utilitzada especialment per a cobrir les parets i les voltes.  Il·lustrava escenes religioses i episodis polítics de la història de l’Imperi bizantí. Es caracteritza per la riquesa dels materials, amb abundància d’or, i per la gran ornamentació.

    L’any 330 l’emperador Constantí va fundar una nova ciutat, Constantinoble, al lloc d’una antiga ciutat grega, Bizanci. La van envoltar de muralles i hi van edificar esglésies i palaus. Es va convertir en el principal port comercial del Mediterrani.

    La basílica bizantina Santa Sofía de Constantinoble. (Istanbul actual) És un edifici de grans proporcions i aspecte exterior auster, mentre que l’interior estava recobert per rics mosaics i marbre. En la construcció hi van treballar uns 10.000 obrers. Era una església de planta de creu grega coronada per una cúpula enorme de 65m d'altura i 31m de diàmetre. La cúpula se sostenia en altres cúpules més petites. Va ser convertida en mesquita després que l'any 1453 els turcs conquerissin Constantinoble. Els quatre minarets islàmics que envolten l’església són d'aquella època.

    Bizanti



    Contestar a les següents preguntes:

    1. Explica tot el que vulguis de la ciutat de Constantinoble que trobaràs a les Pàgines del llibre 188-191
    2. Fes un esquema de la ciutat com el de la pàgina 188.
    3. Quin fet va marcar l’inici de la decadència de Constantinoble?
    4. Per quines raons els croats van saquejar Constantinoble? (Pàg. 186)
    5. Explica què és el Cisma d'Orient, quan es va produir i per què va tenir lloc.
    6. Resumeix en una taula les característiques principals de l'Imperi bizantí a l'època de Justinià: Govern, economia i cultura.
    7. Què eren les croades? Quines motivacions tenien? (Pàg. 186)

     

    GLOSSARI

    • Cúpula: cobertura semiesfèrica d'un edifici. Les grans cúpules bizantines solien recolzar-se sobre altres cúpules més petites per suportar-ne el pes, molt elevat.
    • Icona: imatge religiosa.
    • Mosaic: tècnica artística que consisteix a recobrir una superfície amb petites peces de pedra, vidre o ceràmica per crear un dibuix.
    • Planta de creu grega: planta en què els braços de la creu són de la mateixa mida.

    cúpula  Mosaic creu grega Icona

    L'IMPERI CAROLINGI

    Després de la desintegració de l'Imperi romà en el segle V, als territoris de la França actual s´hi va establir el regne franc. En aquest regne els reis eren dèbils i van deixar el govern en mans dels alts funcionaris, els majordorms de palau. El majordom més important va ser Carles Martell. Carolus vol dir "Carles en llatí. Aquest regne era molt extens. Ocupava el que havia estat la Gàl·lia, territoris de la península Itàlica i de l'Europa Central.

    • Els francs van ser liderats per una monarquia feble, fet que va enfortir el grup social de la noblesa. Un d’aquests nobles, Carles Martell, va frenar l’avenç de l’islam per Europa a Poitiers (732) i va adquirir un gran poder. Va aconseguir que el seu fill Pipí, anomenat el Breu, fos proclamat rei dels francs el 751. El succesor de Pipí va ser el seu fill Carlemany. Va conquerir el regne llombard d'Itàlia, alguns pobles germànics i alguns de la península Ibèrica. Va tenir tant poder que el papa el va coronar Emperador d'Occident. En aquest imperi hi predominava un tipus de vida de caràcter rural. La majoria de la població vivia de l'agricultura i residia al camp. Les ciutats eren petites, i l'artesania i el comerç, escassos. Quan el rei es va morir, el regne es dividia entre els seus fills, només va sobreviure Lluís el Piadós, però quan aquest es va morir l'imperi es va repartir entre els seus fills: Carles, Lluís i Lotari. 
    • Per administrar un territori tan extens, Carlemany va dividir l’Imperi en comtats, al capdavant dels quals hi havia un comte, que era designat per Carlemany. Als territoris fronterers es van constituir les marques, administrades per un marquès. Aquests havien de jurar fidelitat, un pacte que implicava el compromís de no actuar mai en contra del senyor.
    • La cultura En una societat en què la major part de la població no sabia llegir ni escriure era difícil aconseguir una administració eficaç. Per això, Carlemany va organitzar un nou sistema educatiu i va fomentar l’alfabetització en tots els seus dominis mitjançant la creació d’escoles.
    • S’hi va aplicar un nou tipus d’escriptura, que és el que coneixem com a lletra minúscula, per la rapidesa més gran a l’hora d’escriure i per la major facilitat de lectura.
    • La capella palatina d’Aquisgrà. Aquisgrà va ser la capital de l’Imperi i, encara que Carlemany no passava tot el temps allà, hi va fer construir un palau imperial, on hi vivia. Només se n’ha conservat la capella palatina, que va ser construïda al segle VIII, seguint el model de l’església bizantina de San Vitale de Ravenna (Itàlia). En l’actualitat, aquesta capella forma part de la catedral d’Aquisgrà. (Rin del Nord-Westfàlia)
    • Cap a l'Europa feudal. A la mort de Carlemany, va governar el seu fill Lluís el Piadós i després el seu net Lotari que va rebre el títol d'emperador, però els seus germans es van rebel·lar contra ell i el van véncer i el van obligar a signar el Tractat de Verdun (843), on cada territori va formar regnes independents. Les invasions eren molt difícils de contenir i el poder dels monarques es va afeblir molt. Els comtes es van convertir en senyors gairebé independents del rei. A Europa començava el feudalisme.

    GLOSSARI

    Carles Martell. Carlemany. Aquisgrà. Comtats. Comte. Marques. Marquès. Jurar fidelitat. Tractat de Verdú.


  • Tema 3

    L'APARICIÓ DE L'ISLAM

    Aràbia, el país de Mahoma

    Aràbia és una península desèrtica situada a l'Orient Mitjà. Al segle VI, la majoria dels seus habitants eren caravaners. Transportaven en camells mercaderies arribades d'Orient cap al Mediterrani. Alguns eren ramaders nòmades o agricultors establerts als oasis. (Beduïns: poble àrab nòmada que viu al desert)

    La Meca, ciutat natal de Mahoma, era una ciutat important, amb més de deu mil habitants. Els habitants d'Aràbia eren politeistes i la Meca era un important centre religiós, on hi havia la Kaaba, el santuari més important d’Aràbia, que contenia una gran pedra negra de basalt. Encara avui els musulmans li reten culte.

    Mahoma va néixer l'any 570 i va quedar orfe quan encara era un nen. El va criar la seva família que eren uns rics comerciants. Conduïa caravanes del seu oncle i durant els seus viatges va tenir contacte amb cristians i jueus, amb els quals va mantenir moltes converses religioses. Era un home religiós i li agradava retirar-se a meditar a la cova d'Hira, a prop de la Meca. En aquest lloc, quan tenia 40 anys, se li va aparèixer l’arcàngel Gabriel i li va anunciar que era el nou profeta elegit per Al·là (Déu, en àrab) per predicar una nova religió monoteista: l’islamisme.

    Els seus ensenyaments van tenir pocs seguidors i les autoritats el van perseguir per les seves idees. L’any 622 va haver de fugir de la Meca i va anar a la ciutat de Medina. És l’anomenada Hègida (fugida), i aquesta data és la que marca el començament de l’era musulmana.

    Mahoma va aconseguir convertir els habitants de Medina a la nova religió, i amb la seva ajuda va atacar la Meca i va destruir els antics ídols.

    L’any 632, a la mort de Mahoma, la majoria d’àrabs eren musulmans i la península Aràbiga s’havia unificat políticament.

    La paraula ISLAM (submissió) engloba tots els qui professen la fe predicada per Mahoma, que és l’islamisme.

    El terme musulmà (creient) designa els seguidors de l’islam.

    Què és l’Islam?

    Les predicacions de Mahoma es van recollir a l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. Estructurat en 114 capítols o sures, conté la professió de la fe musulmana i en defineix les obligacions religioses.

    També dicta normes de comportament: (preceptes socials) permet la poligàmia, defineix l’autoritat del pare de família, prohibeix beure alcohol, menjar carn de porc i també els jocs d’atzar. Tot musulmà ha d’expandir la seva fe i als homes se’ls recompensarà amb el paradís se moren lluitant contra els infidels.

    La religió musulmana està dirigida per imams, directors d’oracions, i per ulemes, intèrprets dels escrits alcorànics. La mesquita és un lloc de culte, d’estudi dels textos alcorànics i de reunió dels musulmans.

    Els preceptes de l’islam

    L’islam obliga a cinc preceptes o deures bàsics:

    1. La professió de fe en Al·là com a únic Déu: “No hi ha més déu que Al·là i Mahoma n’és el profeta.
    2. L’obligació de pregar (orar) cinc cops al dia entre l’alba i la nit en direcció a la Meca. El divendres (dia sant) es fa a la mesquita.
    3. La pràctica de l’almoina com a mostra d’agraïment pels dons rebuts d’Al·là.
    4. El dejú al mes del ramadà, novè mes lunar.
    5. El pelegrinatge a la meca, un cop a la vida, per a tots aquells que tinguin la possibilitat de fer-lo.

    L’Alcorà és el llibre sagrat del musulmans que recull els ensenyaments del profeta Mahoma i conté totes les creences i deures dels musulmans. Inclou 114 capítols.

    islam     Preguntes

    1. Qui era Mahoma? Explica els fets més importants de la seva vida?
    2. Com es va convertir en profeta d’Al·là?
    3. Què és l’Hègira?
    4. Explica que és l’islam?
    5. Quina importància té l’Alcorà per als musulmans?
    6. Quin són els pilars de l’islam? (els preceptes)
    7. Quines altres obligacions tenen els musulmans de caràcter social?

     mapa

    La primera expansió:- L’any 644 els exèrcits musulmans ja controlaven Egipte, Síria i l’Iraq, i es llançaven a dominar Líbia i l’Iran. Cap a occident ocuparen el nord d’Àfrica, van travessar la Península Ibèrica i s’endinsaren a França. Allà van ser derrotats a Poitiers, el 732. Cap al nord van penetrar fins a Constantinoble. Van penetrar per l’Àsia central i van travessar el riu Indus.

    • Les activitats econòmiques.- Al món islàmic, el centre de l’activitat econòmica era la ciutat. La majoria de la població es dedicava a l’agricultura. Els musulmans van introduir noves tècniques, com el regadiu. També van posar en pràctica nous cultius com l’arròs, els cítrics, el cànem, etc. Hi havia una artesania florent, organitzada i controlada per l’Estat. El comerç era molt actiu.
    • La cultura islàmica.- Tots els musulmans coneixien una mateixa llengua, l’àrab. Això va permetre que els coneixements es transmeteren fàcilment d’un territori a un altre. Es va formar una cultura variada en la qual van destacar els estudis matemàtics i les ciències aplicades. També tenien amplis coneixements de medicina i cirurgia, i van desenvolupar l’astronomia.
    • En arquitectura predominen les construccions de maó i la influència oriental s’evidencia en la utilització d’arcs i cúpules. L’edifici més representatiu és la mesquita. En les arts decoratives, destaca la ceràmica i té una gran difusió la miniatura.
    • Els avenços científics i tècnics: Els científics àrabs van incorporar els coneixements de cultures anteriors i els van perfeccionar. A més a més, van crear noves tècniques i invents que van transformar la vida i els costums dels seus contemporanis. Van construir molins de vent amb veles de vaixell que feinen girar sobre un eix vertical. Per transportar pesos feien servir el carretó. Van portar d'Orient el paper, que va substituir el pergamí. Van expandir el sistema de numeració decimal, que va reemplaçar la numeració romana. Van difondre el joc dels escacs, inventat a Pèrsia. Exercien la cirugia i utilitzaven instruments que encara es fan servir. Van practicar la dissecció de cadàvers per conèixer el funcionament del cos humà. Van utilitzar la belladona com a anestèsia. (Planta sedant) 

    GLOSSARI

    ÀRAB; habitants d'Aràbia

    MUSULMÀ; persona que professa la religió islàmica.

    MESQUITA; lloc on van a resar els musulmans

    IMAN; persona que dirigeix les oracions a les mesquites.

    ISLAM; religió que va fundar Mahoma. Islam significa obediència a Déu. Les persones que segueixen l'islam s'anomenen musulmans.

    BEDUÏNS: poble àrab nòmada que viu al desert.

    LES CROADES

    Les croades van ser unes intervencions militars per reconquerir Terra Santa als musulmans, van estendre la cristiandat més enllà de les fronteres europees. Les croades van estrènyer els vincles entre l'Orient i l'Occident i van afavorir el desenvolupament del comerç a les dues ribes del Mediterrani. Però també van tenir un aspecte negatiu, ja que els enfrontaments entre els cristians i els musulmans van provocar matances de població, saquejos i destruccions.

    Per dirigir les croades es van crear diverses organitzacions religioses armades (ordres militars), com la dels cavallers del Temple (templers) Les motivacions de les croades eren diverses: una motivació religiosa (reconquerir un territori per al cristianisme), i un altra era l'afany d'enriquiment dels cavallers croats.

    TERRA SANTA: és una petita franja situada als actuals estats d'Israel, el Líban i una petita part de Síria. Es denomina així perquè és el lloc on Jesús de Nazaret i els seus primers deixebles van predicar el cristianisme.

    PREGUNTES FINALS

    1. Quan i on va aparèixer l'Islam? Com es va estendre? Quins territoris controlava l'Imperi islàmic al segle VIII?
    2. Què fou Al ·Andalus? Quan la van conquirir, i de quina manera? Quin territori de Catalunya va estar durant més temps sota domini musulmà?
    3. Esmena algunes aportacions científiques, tècniques, culturals i artístiques d'Al·Andalus.

    L'elaboració de mosaics

    Els bizantins van heretar de l'Imperi romà la tècnica del mosaic. Els romans acostumaven a adornar el terra de les vil·les amb mosaics d'escenes quotidianes i mitològiques. Es van  utilitzar per recobrir les parets i els sostres de les esglésies i palaus.

    Les irregularitats dels mosaics atrapaven la llum, de manera que brillaven intensament i donaven molta lluminositat a les parets. 

    Els mosaics islàmics donaven molta importància a la geometria. Apareixen en sòls, parets i arcs. La seva temàtica va ser molt variada: elements decoratius geomètrics, quadrats, cercles, rectangles, formes d'arc de Sant Martí,... amb una gran  variació cromàtica.


    FEM UN MOSAIC. Mireu el vídeo: "El mosaic amb closques d'ou"

    RESUM ISLAM

  • Tema 4

    ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS PENINSULARS (S VIII-XII)

    La reconquesta. Es coneix amb aquest nom el procés d'ocupació militar i repoblació dels territoris de la península Ibèrica sota domini musulmà dut a terme pels regnes cristians del nord. Se situa entre els segles XI i XII. La reconquesta es va acabar l'any 1492 amb la conquesta castellana del regne de Granada, el darrer reducte musulmà a la Península.

    El domini musulmà que van exercir sobre la península va ser desigual. Al nord de la Península es van limitar a cobrar tributs de la població hispànica, que conservava la religió cristiana: El regne d'Astúries i Lleó, el regne de Navarra i Aragó.

    EL NAIXEMENT DE CATALUNYA

    La marca Hispànica.

    L'expansió de l'islam per Europa es va aturar a l'any 732, quan els francs van derrotar els musulmans a la batalla de Poitiers. Des d'aleshores la frontera entre els musulmans i el regne franc es va situar als Pirineus.

    Uns anys més tard, Carlemany va decidir iniciar la conquesta del territori musulmà situat al sud dels Pirineus per protegir-se dels atacs dels esèrcits islàmics. L'any 785, ciutats i territoris com Girona, Empúries, Urgell o Cerdanya es van lliurar pacíficament als francs. L'anys 801, Lluís el Pietós, fill de Carlemany, va conquerir la ciutat de Barcelona als musulmans.

    Els rius Llobregat i Cardener i les serralades prepirinenques lleidatanes van fer de frontera amb els musulmans. Una frontera que va definir l'anomenada Catalunya Vella.

    Els territoris sota domini dels francs es van denominar Marca Hispànica, una entitat geogràfica i politicomilitar constituïda per una sèrie de districtes anomenats comtats.

    ORGANITZACIÓ DELS COMTATS CATALANS

    Els comtats catalans eren els següents: Barcelona, Girona, Osona, Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Rosselló i Empúries.

    Un comte governava cadascun dels comtats. Es tractava d'un càrrec no hereditari, designat pel rei franc i que podia ser destituït pel monarca en qualsevol moment. Els comtes exercien funcions fiscals (Emissió de moneda, cobramet de drets sobre el comerç i les pastures...) Eren responsables de defensar el territori, mantenir l'ordre públic i administrar la justícia. Els comtes estaven obligats a obeir el rei franc i a ajudar-lo amb consells, homes i diners sempre que fes falta.

    LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

    L'any 870 el noble Guifré el Pelós va aconseguir que el rei franc Carles el Calb li otorgués el govern dels comatats d'Urgell, Cerdanya i Conflent. Després els comtats de Barcelona, Girona i Osona. A la seva mort de Guifré, els seus fills, van repartir-se els comtats i van iniciar una dinastia comtal autòctona, però sota l'autoritat del monarca franc.

    El comtat de Barcelona es va consolidar com el més important de tots. Al segle X Barcelona va ser saquejada pel musulmà cordovès Almansor i no van rebre ajut del monarca franc. Llavors el comte Borrell II va trencar el jurament de fidelitat al rei franc i Catalunya va esdevenir, de fet, un estat independent. Els reis francs no van reconèixer aquesta independència fins el 1258.

    CATALUNYA, ENTRE ARAGÓ I OCCITÀNIA

    La unió amb Aragó

    Al llarg del segle XI, el comtat de Barcelona va consolidar el seu lideratge sobre la resta de comtats catalans.

    Els seus comtes imposaven tributs (paries) als regnes de taifa de Lleida, Tortos i València i organitzaven expedicions de saqueig contra les ciutats de al·Àndalus. El comtat d'Urgell es va eixamplar molt amb la conquesta de Balaguer, mentre que el de Barcelona va ocupar de manera definitiva Tarragona.

    L'any 1137, Ramir II d'Aragó va decidir vincular el seu regne al comtat de Barcelona per mitjà del matrimoni de la seva filla Peronella, que només tenia un any, amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV (1131-1162). Celebrant el casament, Ramon Berenguer va governar Aragó, tot i que Ramir II va conservar fins a la seva mort el títol de rei.

    Aquest fet no va ser cap fusió, sinó una unió dinàstica, ja que cada territori conservava les seves lleis, costums i tradicions, i tan sols tenien en comú la persona del monarca. Així és com va néixer una nova entitat política: La corona d'Aragó, també coneguda com a confederació catalanoaragonesa. Des d'aleshores, els comtes de Barcelona van ser també reis d'Aragó.

    L'EXPANSIÓ TERRITORIAL

    Poc després de la unió amb Aragó, Ramon Berenguer IV va ocupar Tortosa, Lleida i Prades, el darrer reducte musulmà a Catalunya. Aquestes terres formen la Catalunya Nova, territori on la presència musulmana va deixar empremptes ben clares en els topònims, en l'arquitectura militar i en l'agricultura, amb l'extensió dels regadius.

    Alfons I el Cast, fill de Ramon Berenguer IV, va ser el primer rei d'Aragó i comte de Barcelona. Va incorporar els comtats del Rosselló i del Pallars Jusà i engrandir els dominis del regne d'Aragó.

    L'EXPANSIÓ CATALANA PER OCCITÀNIA

    Durant 200 anys, els comtes catalans van intentar estendre els seu dominis a Occitània (sud de França) Ramon Berenguer I va iniciar aquesta política amb l'adquisició del comtat de Carcassona i després la Provença, mitjançant un pacte matrimonial.

    Aquesta expansió, va topar amb l'oposició del rei de França i del comte de Tolosa. Pere el Catòlic va anar a lluitar contra les tropes franceses però va ser derrotat a la batalla de Muret, que va posar fi a la presència catalana a Occitània.

    Contestar a les següents preguntes:

    1. Com es va produir la unió d'Aragó i el Comtat de Barcelona?
    2. Explica amb paraules teves el concepte unió dinàstica.
    3. Què es la Catalunya Nova?
    4. Quins estats s'oposaven a l'expansió catalana per Occitània? Per què?
    5. Per quina raó Pere el Catòlic va lluitar a favor dels heretges albigesos?

    LA REPOBLACIÓ DE LA CATALUNYA VELLA (PÀG. 210-213) Fer un resum

    1. EL POBLAMENT
    2. LES ETAPES  DE LA REPOBLACIÓ
    3. ELS REPOBLADORS

    Contestar a les següents preguntes: (pàg. 213)

    1. On es concentrava la major part de la població de Catalunya, entre els segles VIII i X? Quines raons ho expliquen?
    2. Com es va iniciar el procés de repoblació?
    3. Què era l'aprisió?
    4. Com eren les condicions de vida dels repobladors?


    ACTIVITATS FINALS

    ACTIVITATS PÀGINA 214. LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

    ACTIVITATS PÀGINA 215 LA UNIÓ AMB EL REGNE D'ARAGÓ

    ACTIVITATS PÀGINA 216 LA SUPREMACIA DEL COMTE DE BARCELONA

    Preguntes examen

    1. La reconquesta.
    2. La marca hispànica
    3. La independencia de Catalunya al segle X
    4. La unió amb Aragó
    5. La repoblació de Catalunya Vella i la norma d'aprisió.

  • Tema 5

    FEUDALISME

    Feudalisme

    Invasions a Europa

    A Europa, la segona meitat del segle IX i el segle X es van caracteritzar pels conflictes i la inseguretat. La desaparició de l’Imperi carolingi va debilitar el poder polític i la capacitat defensiva del territori, fet que va facilitar una segona onada d’invasions, com els víkings que procedien d’Escandinàvia.

    El feudalisme va ser un nou sistema social que tenia les característiques següents.

    1. Els reis eren molt dèbils i no tenien exercit ni mitjans per protegir els seus regnes.
    2. Com que no disposaven de la protecció del rei, els camperols van buscar la protecció dels nobles (comtes, ducs, marquesos...) que tinguessin un exèrcit propi i un castell on la població de la zona es pogués protegir en cas que fos atacada. A canvi de protegir-los, el noble exigia als camperols que treballessin per a ell i que se sotmetessin completament a la seva autoritat. D'aquesta manera, els camperols es van convertir en serfs dels nobles.
    3. Cada gran noble va assolir el domini total de les seves terres. El poder del rei va quedar limitat als territoris que controlava directament, com si fos un noble més.
    4. Els acceptaven la primacia del rei mitjançant un pacte anomenat vassallatge. El nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimònia que rep el nom d'homenatge, en què agenollats i besant la mà del monarca li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern. Per la seva banda, el rei feia la investidura, per la qual cedia una porció de terra, el FEU, al vassall.
    5. Al seu torn, els nobles podien tenir vassalls propis, que solien ser nobles menys importants. A canvi de jurar fidelitat al seu senyor, aquest els otorgava un feu més petit.
    6. Així es va formar una cadena de vincles personals que lligava el rei amb els nobles del regne.
    7. Aquest sistema va provocar guerres freqüents.

    Algunes vegades, un o diversos nobles deixaven  de reconèixer l’autoritat del rei i lluitaven contra ell. D’altres, era el rei qui intentava apropiar-se per la força de les terres d’algun noble. I també eren molt freqüents les lluites entre nobles.

    Unes condicions de vida difícils

    Eren unes condicions molt dures per les següents característiques:

    1.  L’esperança de vida era molt curta, uns 40 anys.
    2.  La natalitat molt elevada però els nadons es morien molt.
    3.  La mortalitat molt elevada perquè hi havia moltes guerres i moltes dones morien en el part.
    4. Les malalties eren habituals i no hi havia remeis eficaços per combatre-les. El 1348 va haver una epidèmia anomenada “Peste Negra” Una quarta part de la població europea va morir

    Els poders del rei i la seva cort

    Durant el feudalisme, el poder dels reis era molt dèbil. La cort estava formada per un grup de juristes, eclesiàstics i guerrers que ajudaven el rei a governar. En gran part, les seves decisions només afectaven els territoris sota domini directe del rei.

    L’exercit reial era reduït i el monarca per defensar el regne depenia dels exèrcits dels seus vassalls. Quan hi havia una amenaça exterior, el monarca cridava els nobles, que unien els seus exèrcits als del rei i s’enfrontaven amb els enemics.

    La principal font d’ingressos del rei procedia dels seus propis feus i d’algunes ciutat, perquè no tenia poder suficient per cobrar impostos a les terres dels seus vassalls.

    El feu

    Els nobles rebien unes terres a canvi de jurar fidelitat al rei. Aquestes terres rebien el nom de FEU o senyoria. A cada feu hi havia un castell, que era la residència del senyor, diversos poblets on vivien els camperols que depenien del senyor, i terres de conreu, pastures i boscos. Les terres es dividien en la reserva i els masos. També hi havia boscos

    •  La reserva era la part de la terra explotada pel senyor mateix. Tots els cultius que se n’obtenien pertanyien al senyor.
    •  Els masos eren porcions de terra que el senyor concedia als camperols perquè cultivessin en benefici propi. A canvi d’aquestes terres, els camperols havien de pagar al senyor unes rendes, que podien ser: diners, productes, com la collita, animals, teixits... i sobretot treballar les terres del senyor gratuïtament un temps determinat.

    Els boscos eren propietat exclusiva del senyor, que decidia en quin moment els camperols podien caçar-hi o buscar-hi llenya.

    Als seus feus els senyors impartien justícia i cobraven impostos. Els camperols havien de pagar impostos quan feien servir el molí, el forn i la premsa, que eren propietat del senyor. Els senyor també cobraven impostos als comerciants que travessaven els seus dominis (peatge) i quan creuaven els ponts (pontatge)

    La població

    Durant l’edat mitjana la societat es dividia en tres estaments o grups socials, cadascun dels quals complia una funció concreta:

    • La noblesa, que havia de protegir la societat amb les armes. Alta nobles: marquesos, comtes... Petita noblesa: els cavallers (al servei de l'alta noblesa)
    • El clergat, que tenia cura de les ànimes amb les seves oracions. Alt clergat: cardenals, bisbes, abats... Baix clergat: capellans, monjos, monges...
    • El poble, que havia de treballar (en l’agricultura, la manufactura i el comerç) per tal d’assegurar el manteniment de tota la població. Pagesos: aloers: tenien propietats i serfs: no propietaris de terres.

    AGRICULTURA

    Quasi tothom vivia dels treballs agrícoles (la sembra i la collita) Si la producció queia i apareixien la fam i les epidèmies. Es caracteritzava per:

    • L'endarreriment. Per l'autoconsum i poc rendible.
    • El guaret. Deixaven reposar els camps durant un any perquè la terra es recuperés.
    • La manca d'estabulació. Els ramats no estaven estabulats, no s'obtenien els adobs orgànics.

    Feuda

    L'ESGÉSIA

    EL CRISTIANISME ERA LA RELIGIÓ DE LA IMMENSA MAJORIA DE LA POBLACIÓ EUROPEA.

    L'esgésia catòlica, el cap de la qual era el bisbe de Roma (el papa) L'estament eclesiàstic es dividia en:

    Secular. Els cardenals, bisbes, arquibisbes,  i sacerdots

    Regular. Els que vivien aïllats segons unes normes molt estrictes, com els monjos i les monges.

    ELS MONESTIRS. (pàgina 230)

    L'església regulava la religió, la societat i la vida de les persones. Els religiosos sabien llegir i escriure i eren en les biblioteques dels monastirs on es conservaven els escrits .

    Els monastirs eren un conjunt d'edificis on vivien els monjos, els quals seguien unes regles dictades pels fundadors de cada ordre. Per exemple l'ordre de Sant Benet.

    Els monastirs tenien dos espais fonamentals:

    • L'església.
    • El claustre.
    • La resta eren: sales on es reunien, la cuina, el menjador, la biblioteca, els dormitoris...

    LA CULTURA (pàgina 232)

    La cultura estava en mans dels monjos.

    Els estudis: el trívium i el quadrívium

    ELS CASTELLS (pàgina 234... i dibuix d'un castell 236)

    Origen, evolució, residència i les parts d'un castell.
    Activitats pàgina 223. ( Del 2 al 6)

    PREGUNTES

    1. Què és el feudalisme?
    2. Quines parts es distingeixen en un feu?
    3. Enumera els estaments que es distingien en la societat medieval i descriu la situació de cadascun.
    4. Com era la vida d'un camperol serf i la d'un camperol lliure?
    5. Per quins motius el llegat del món clàssic estava en mans dels monjos?
    6. Com era la vida en un monastir medieval? Descriu el monastir.
    7. D'on prové el terme castell?
    8. Qui solia viure en aquests castells?
    9. Com era la vida al castell?
    10. Inventa un text narratiu que es desenvolupi en un castell, monastir, poble.... de l'alta edat mitjana. (Sobre un assessinat, enverinament, robatori, sequera d'una collita, matrimoni, guerra...) 

  • Tema 6

    EUROPA A LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIII-XV)

    Europa Baixa EM

    A partir les segle XII, com a conseqüència de les millores en l'agricultura i de l'augment de població, a Europa va començar un desenvolupament econòmic que va afavorir el ressorgiment de les ciutats i de la vida urbana. Les ciutats van passar a ser un centre de producció artesanal i d'intercanvi de productes. S'hi va desenvolupar una pròspera burgesia que governava la ciutat. Els reis van aprofitar el creixement d'aquesta burgesia per augmentar i refermar el seu poder sobre la noblesa. L’any 1000 van aparèixer uns nuclis nous, anomenats els burgs. La seva població eren els burgesos, es dedicaven al comerç i a la manufactura. El creixement va ser tan gran que, a partir del segle XIII, es van construir noves muralles i els burgs van ser absorbits per les antigues ciutats.

    Causes del creixement de les ciutats

    1. Amb les noves tècniques agrícoles es necessitaven menys camperols i molts van haver d’emigrar a les ciutat per buscar-hi feina.
    2. El comerç es va reactivar i molts mercaders es van instal·lar a les ciutats, on tenien lloc els mercats.
    3. Les ciutats oferien condicions de vida millor, eren ciutadans lliures, no sota el control dels senyors feudals.
    4. Molts camperols van emigrar a les ciutats per fugir de la servitud i ser més lliures.

    Característiques de la ciutat medieval

    Les ciutats medievals sovint estaven situades en una zona pròxima a les principals vies de comunicació com ara les calçades romanes. També es situaven en zones pròximes a rius, fonts i aqüífers i boscos. Estaven completament envoltades de muralles que s'anaven ampliant a mesura que la ciutat creixia. Al centre de la ciutat hi havia una plaça, al voltant de la qual es situaven els grans edificis: l'ajuntament, el mercat, la llotja i la catedral. Els carrers eren estrets, bruts, ben empedrats i sense voreres, i la majoria no tenien clavegueram, és a dir hi havia una manca d'higiene. La poca higiene urbana i la proliferació de puces i rates van afavorir la difusió de malalties (còlera, tifus, pesta...) Fora de la ciutat van anar creixent els ravals, barris que aplegaven gent humil quan ja no quedava espai a dins els murs. En general les ciutats medievals no eren molt grans. Tenien: muralles, esglésies, catedral, ajuntament, palaus, convents, hospitals, llotges i la plaça major, normalment situada davant de la catedral i ajuntament. Era l'espai de trobada i on es feia el mercat setmanal.

    Els grups socials urbans

    A les ciutats hi vivien moltes persones dedicades al treball artesanal i al comerç, activitats que no depenien dels senyors feudals. D'aquesta manera va néixer un nou grup social, la burgesia. Els diners els aconseguien venent productes o en els beneficis que els generaven els negocis. Segons la riquesa, la burgesia es dividia en alta burgesia, formada per grans comerciants i banquers, i la petita burgesia, que la formaven els mestres artesans i els petits comerciants. A les ciutats també hi havien nobles i eclesiàstics. Van aparèixer nous ordes religiosos adaptats a la vida urbana que vivien en convents de dins de les ciutats. Van ser els anomenats ordres religiosos mendicants (franciscanss i dominics) perquè consideraven que el vot més important era el de pobresa i sovint havien de demanar per poder alimentar-se. Es dedicaven preferentment a predicar i a ensenyar. Les ciutats van establir un sistema de govern propi. Es formaven assemblees i els consells municipals (ajuntaments)

    Preguntes:

    1.  D'on prové el nom de burgesia? Què diferencia la burgesia de la noblesa i dels pagesos?
    2. Què eren els ordres mendicants? Quines tasques desenvolupaven a les ciutats?
    3. Què era un burg? Quan i per què van aparèixer?
    4. Per què les ciutats eren insalubres? Explica.
    5. Quina importància tenia la plaça major de les ciutats?

    LA POBLACIÓ

    Al llarg de l'edat mitjana, la natalitat va ser molt elevada, però la població creixia molt lentament a causa de l'elevada mortalitat (especialment la infantil). L'esperança de vida era molt curta, poca gent arribava als 40 anys. La fam i les epidèmies feien minvar molt la població. La mortalitat era catastròfica quan coincidien fam, epidèmies i guerres. 

    La pitjor de les mortalitats de l'edat mitjana es va produir amb la pesta negra. Va arribar a l'Europa occidental l'any 1348 procedent d'Orient a través d'unes naus comercials. Era una malaltia infectivocontagiosa causada per un bacteri, que es transmitia per les picades de les puces que havien pica prèviament a les rates. Es manifestava amb febre i problemes respiratoris i circulatoris que acabaven conferint un color negrós al cos dels malalts. D'aquí el terme Pesta Negra. Les conseqüències que va provocar són: va morir entre el 30 i el 40% de la població europea.  Va comportar el despoblament quedant moltes terres abandonades, les ciutats paralitzades, reducció d'ingressos dels senyors feudals, revoltes dels pagesos per fam epidèmies i guerres, es va desencadenar un fervor religiós provocant un nou moviment de reforma de l'Església (es pensava que era un càstig diví provocat pels pecats de la població i la corrupció de l'Esgésia)

    Una funció essencial dels nuclis urbans era ser el centre d'intercanvi, el mercat, un lloc per vendre productes agrícoles i comprar productes que elaboraven els artesans de la ciutat. A moltees ciutats europees hi havien comunitats jueves que vivien en barris segregats (CALLS) i teneien poca relació amb la resta d'habitants. La majoria dels seus membres eren artesans, però els més rics feien de prestadors, recaptadors d'impostos o metges.

    ELS ARTESANS

    Cada ofici tenia el seu gremi i tots els artesans estaven obligats a formar-ne part. Cada gremi solia treballar en un carrer o en un barri propi, tenia cura de defensar els interessos dels artesans, en reglamentava les condicions de treball, s'encarregava de repartir la matèria primera entre els associats i vetllava per la qualitat dels productes. Com que moltes persones no sabien llegir, a la façana de les botigues i dels tallers es col·locava un símbol dels productes que s'hi elaboraven i venien. Per exemple: un sastre, fils i agulles.

    Els artesans es dividien en 3 categories:

    1. Els mestres que erenels únics que podein obrir un taller i eren els artesans més distingits en el seu ofici.
    2. els oficials, que eren assalariats qualificats. Havien de superar una prova, anomenada obra mestra.
    3. Els aprenents que un cop après l'ofici ascendien de categoria i esdevenien oficials.Al principi no cobraven cap sou.

    LES UNIVERSITATS

    La majoria de la població era analfabeta, però al segle XII van aparèixer en algunes ciutats escoles i universitats. Les més prestigioses eren les de París i Bolonya i a Catalunya la de Lleida (1300)

    Les universitats s'organitzaven en quatre escoles o facultats: arts, dret, medicina i teologia. Cada facultat tenia un degà i el rector era la màxima autoritat de la universitat. L'ensenyament era oral i es basava en la memorització, la lectura i el comentari de text. L'alumnat assegut a terra, prenia apunts de les lliçons en petits fulls de pergamí. Els universitaris s'examinaven per obtenir el títol de batxiller en arts, després el de llicenciat (en dret, medicina o teologia) i finalment, un nombre molt reduït d'alumnes, el de doctor.

    ELS TEMPLERS: ELS SOLDATS DE CRIST

    Els templers coneguts com els soldats de Crist, van protagonitzar nombroses batalles contra els musulmans.

    L'any 1120 el noble francès Hugues de Payens va fundar l'ordre militar del Temple per protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa. Els templers eren alhora monjos i soldats. Com a monjos, vivien en comunitat i havien de complir vots de pobresa, obediència i castedat. Com a dsoldats, havien de lluitar contra els infidels.

    Què van ser les croades?

    En l'Europa cristiana, els llocs on havia viscut Crist, especialment Jerusalem (Terra Santa), es van convertir en centres de pelegrinatge. Els turcs van ocupar Jerusalem al segle XI i van prohibir que els pelegrins cristians hi accedissin. Per alliberar Terra Santa, l'any 1095 el papa Urbà II va fer una crida a tota la cristiandat per participar en una campanya militar i va prometre la salvació a tothom que hi acudís. Van ser les anomenades croades, que es van fer entre els segles XI i XIII per reconquerir els llocs sants. Hi van participar pagesos, soldats i cavallers i mercaders interessants a comerciar amb els ports de l'Orient Mitjà.

    Preguntes:

    1. Què era una mortalitat catastròfica?
    2. Quines característiques presentaven les comunitats jueves?
    3. Què eren els gremis? Quines funcions tenien?
    4. Com s'organitzava el treball artesanal? En quines categories es dividien els artesants?
    5. Com era l'ensenayment a l'edat mitjana? Quines semblances i quines diferències trobes amb l'actual?
    6. Quines eren les titulacions que es podien aconseguir?
    7. Què eren les ordres mendicants? 
    8. Quines ordres hi havia? A què es dedicaven?